Marxisme

Tot i que, com ja hem dit, el comunisme va tenir una forta empenta a gran part dels països europeus, oposant-se fins i tot al capitalisme, no ha mantingut aquesta fortalesa fins a l’actualitat, de manera que el comunisme ha quedat obsolet a un món dominat pel capitalisme. No obstant això, la revolució comunista va simbolitzar un gran canvi en el rol social de l’època, un canvi que s’ha mantingut fins al nostres dies, i que va permetre millorar d’una manera extraordinària la situació dels treballadors explotats per la burgesia. Gràcies a l’acció del moviment proletari, es van millorar les condicions de treball, es van apujar els salaris i es va demostrar la fortalesa d’un grup que fins aleshores no havia estat tingut en compte.

Tot i això, la majoria de sistemes comunistes establerts als Països de l’Est, la URSS o Àsia han sucumbit davant la força del capitalisme, ja que el comunisme els va deixar a un nivell econòmic molt baix que encara pateixen a causa del seu retard a l’hora d’adaptar el sistema capitalista establert a gran part del món. Encara que els països comunistes van poder lluitar durant un temps per l’hegemonia contra els països capitalistes, han estat vençuts i ara han d’adaptar-se al mercat mundial per tal de no quedar aïllats i poder competir per a enfortir-se econòmicament.

El major error del comunisme va ser el de voler establir una total igualtat, ja que això eliminava el desig de l’home per a aconseguir millorar, cosa que afectava el nivell de treball. En una societat on tothom aconseguiria el mateix, no calia lluitar per a tenir més riqueses o ser millor que els altres, perquè tothom era i seria sempre igual. A més a més, en el cas concret de la URSS es va arribar a establir una tirania que no permetia cap dissensió de la línia general del Partit Comunista i que eliminava totalment la llibertat de l’individu. Aquest és un altre dels problemes del comunisme, que es centra d’una manera exagerada en el grup i oblida l’individu, el ciutadà, que no té cap interès si no està organitzat formant un conjunt d’individus. Així doncs, es pot dir que el socialisme va oblidar els ideals de llibertat per tal d’aconseguir una total igualtat, cosa que va simbolitzar la seva caiguda com a sistema polític.

[@more@]



Comentaris tancats a Marxisme

Acabat

 

Per fi! Ja tinc el treball completament acabat, imprimit i enquadernat després de tants mesos de feina. La veritat és que tot aquest temps ha valgut la pena, passi el que passi i tingui la nota que tingui, me'n sento orgullosa. Ara el tinc aquí al costat i se que si l'obro encara trobaré algunes faltes i coses que m'agradaria corregir, però ja és massa tard, i se que sóc massa perfeccionista…seria impossible que jo estigués totalment contenta amb el treball, a més, se que sempre tindrà errors, per molt que el corregeixi.

De totes maneres, estic molt contenta del que he fet! Ara ja està acabat i només queda l'exposició oral (d'això ja en parlarem un altre dia) i la veritat és que m'agrada el resultat. Estic molt contenta d'haver tingut la idea, fa ja molts mesos, de fer un treball sobre l'Estat ideal, i que al final hagi esdevingut aquest treball sobre la utopia i els blocs,no m'imaginava que seria així. Des d'aquí vull donar les gràcies a l'Enric Gil, el meu tutor, que ha estat de gran ajuda en tot moment i a més ha sabut exigir-me tot el treball que calia per acabar amb aquest resultat. Moltes gràcies, Enric, et dic que aquest és el treball més engrescador que he fet mai i m'ha ensenyat moltes coses.

Em sembla que com a conseqüència de tots aquests mesos "filosofant" he decidit estudiar la carrera de filosofia, després de meditar-ho moltíssim. Espero no haver-me de penedir de l'elecció, però la veritat és que les ciències polítiques em feien més por (a mi el dret i les "mates" no m'agraden gaire) i no m'il·lusionava tant.

Bé, vull també donar les gràcies tots aquells que han participat a aquest bloc i al treball, ja sigui a través de comentaris, contestant les entrevistes, o simplement llegint els articles que he publicat. Des d'aquí, moltes gràcies, entre tots heu fet que aquest treball hagi estat un èxit, bé, al menys pel que a mi respecta, perquè m'ho he passat molt bé ^^

A tots, gràcies! 

[@more@]



3s comentaris

Crítica anarquisme (BAKUNIN)

El moviment anarquista resta encara representat en l’actualitat, tot i que mai es va aconseguir establir aquest tipus d’organització social a cap territori. No obstant això, durant uns anys va ser un moviment amb molta força que, juntament amb altres moviments socialistes, va aconseguir millores pels treballadors.

El moviment anarquista va patir sobretot una manca d’organització, a més, d’uns ideals massa radicals com per a que es poguessin complir. El fet que alguns grups anarquistes es decantessin per la violència també va anar en contra d’aquest moviment, que va ser molt perseguit per aquest fet.

L’anarquisme representava la lluita per unes idees molt innovadores, potser eren massa modernes per al moment en què es va iniciar aquest moviment, gran part de la societat, sobretot aquells grups que tenien el poder econòmic i polític, es van declarar totalment en contra d’aquest moviment socialista radical que implicava l’establiment d’una societat totalment lliure.

Tot i que les idees anarquistes poden ser ben vistes d’una forma teòrica, pequen per una manca de pragmatisme, ja que des del primer moment es pot saber que aquesta societat portarà al caos i mai serà tan ideal com sembla. Aquestes idees eren sobretot defensades pels joves de les classes més baixes de la societat, que creien que la realització d’aquest somni era possible, tot i que no tenien una organització forta ni tampoc van anar més enllà de la creació de sindicats. Tot i això, el moviment anarquista va tenir molta força durant l’expansió del socialisme, encara que va patir una forta repressió, sobretot per por a atacs violents.

La corrent anarquista, juntament amb la marxista o comunista va ser representant d’una classe sorgida a la societat burgesa que sempre havia estat marginada del poder i que lluitava per una millora de les condicions de vida dels obrers. Tota aquesta lluita va aconseguir alguns fruits, com la reducció d’hores de treball o la prohibició del treball infantil.

 

[@more@]



Comentaris tancats a Crítica anarquisme (BAKUNIN)

Crítica a Rousseau

    Gràcies a l’obra de Jean-Jacques Rousseau es va aconseguir implantar el règim democràtic a gran part d’Europa i després es va anar estenent a la resta de països. Aquest és un cas d’una utopia que ha aconseguit millorar la situació de la societat i s’ha estès a gran part del món. Tot i això les seves idees no han portat pas a l’establiment d’un model utòpic que acomplís tots els desitjos dels idearis de la Il·lustració. Encara que la democràcia s’avé amb els ideals de llibertat i igualtat, la seva implantació no és sempre sinònim del compliment d’aquests ideals. En molts casos la democràcia no és capaç de representar la sobirania de cada individu de què parlava Rousseau, i això es pot veure cada cop d’una forma més clara en els elevats índexs d’abstenció.

                Rousseau sempre va tenir en compte que l’individu a la societat mira abans pel seu bé que pel bé comú del poble, és per això que creia que la sobirania havia d’ésser de tot el poble, perquè la suma de tots els “desitjos individuals” portaria a un “desig comú” que fos bo per a la majoria. D’aquesta manera, Rousseau cau en el que més tard Tocqueville va anomenar tirania de la majoria, ja que una idea defensada per la majoria del grup seria acceptada, deixant de banda les minories, que no tenen gaire importància en un sistema democràtic com el de Rousseau.

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Crítica a Rousseau

Francis Bacon

L’obra de Bacon ens parla d’una societat ideal en la qual la base de tot són les idees cristianes i el desenvolupament de la ciència. D’aquesta manera Bacon unía dos conceptes que sempre havien estat en conflicte: religió i ciència i creava un món on la unió dels dos comportava l’establiment d’una societat ideal on tothom era feliç i ocupava el seu lloc a l’illa.

           A l’hora de llegir aquesta època s’ha de tenir en compte que s’ha realitzar en un moment en què començava a haver els primers descobriments científics importants i alhora es desenvolupava la tecnologia, gràcies a la qual es creaven nous invents. Bacon va voler unir uns conceptes que en aquell moment patien una certa separació, com eren la fe i la ciència, ja que es creia que arribaria un moment en el qual aquests dos termes s’enfrontarien, un representant el passa i l’era medieval (fe) i un que representava les noves corrents i els nous estudis dedicats a l’home (ciència). Així doncs, la utopia de Bacon estava marcada per l’ànsia de millora en el camp de les ciències i alhora per un cert enyor de l’etapa anterior marcada per la creença en Déu.

                A partir d’aquell moment es va defensar una concepció humanista, més separada del poder de l’Església, i més propera a l’anterior civilització grega. Durant l’etapa del Renaixement la ciència promou una nova forma de veure la religió i a Déu, que ja no està tan basada en el clergat o l’Església, sinó que és més individual. Aquesta concepció també la trobem a aquesta obra, on veiem com la societat, tot i que té uns clergues per tal de portar a terme els diversos sagraments, no té cap organització com l’Església que tingui el control sobre la vida dels fidels, sinó que aquests gaudeixen d’una major llibertat de culte, tot i que la fe segueix essent la mateixa.

                Veiem, doncs, com cada utopia s’adapta a les idees del moment en el qual va ser escrita, de manera que també representa la filosofia del moment i es pot analitzar millor tenint una visió històrica dels fets.

[@more@]

1 comentari

Portada

[@more@]

Comentaris tancats a Portada

Sant Agustí

La crítica a la utopia de Plató la podeu trobar als arxius d'agost, he intentat fer un enllaç però Blocat no em publicava l'article, així que ara ho intentaré sense enllaços a veure si em deixa. Us escric, doncs, la crítica a la utopia de Sant Agustí, relacionant-la també una mica amb la de Plató:

Podem considerar que aquestes dues utopies, tant la de Plató com la de Sant Agustí, es basaven en la creació de l’home ideal, que viuria seguint uns valors que el portarien a la bondat i farien que organitzés una societat perfecta, ja que no estaria corrompuda per cap valor negatiu. Aquesta visió de la utopia també es defensa en la següent obra, però de totes les teories estudiades, aquestes dos, que pertanyen a l’època antiga, són les úniques que parlen de l’establiment d’un model d’home ideal per tal que la societat a la qual pertany sigui també perfecta com ell.En el cas de l’obra de Sant Agustí, es basa d’una manera molt ferma en la fe o la religiositat del poble. Queda molt clar que el fet d’haver estat escrita a l’Edat Mitjana fa que l’obra resulti força arcaica i estigui ancorada en idees que avui no ens semblen factibles. El fet que la fe sigui el pilar de la Ciutat de Déu, fa que tot estigui subjecte a aquesta fe, i que sense ella tot el sistema desaparegui, ja que en el moment en què es deixa de creure en Déu, aquest sistema deixa de tenir sentit.Podem dir que aquesta utopia és molt teològica i poc social o política, Sant Agustí parlava més d’una forma espiritual que no pas terrenal, s’ha de tenir en compte que en aquells moments els conceptes filosòfics i teològics eren gairebé els mateixos i que el clergat era una de les classes amb més importància social i econòmica. Sant Agustí vol convèncer els lectors de que la vida més correcta és aquella que va dirigida a Déu i és per això que la compara amb una Ciutat dels Homes on la gent no viu correctament.A l’hora d’estudiar l’obra de Sant Agustí s’ha de tenir en compte que donava un sentit molt religiós a tots els aspectes de la vida i que creia que tot s’havia de basar en la fe i l’amor a Déu. Això comporta una idealització de la Ciutat de Déu, per tant, tota societat utòpica hauria d’assemblar-se a aquesta ciutat, on els homes viuen seguint els preceptes de Déu i són feliços amb la seva vida eterna. Aquesta utopia cau en el mateix error que la de Plató, ja que queda emmarcada en un context històric concret i no és vàlida per a cap altra, ja que deixa de ser vigent en el moment en què la religió cristiana perd la seva força unificadora. 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Sant Agustí

Acabant

Us demano disculpes per tot aquest temps sense publicar, però el treball ja està casi acabat, només queden els últims retocs, i fins que no tingués els resultats de la primera correcció no volia fer cap post nou.

Ara caldria arreglar el primer punt del treball que es refereix a la classificació de les utopies, ja que m’he decantat massa per una visió objectiva i hauria de fer alguna cosa més personal. Suposo que faré una crítica de cada utopia, analitzant quins són els punts que van fer que la seva aplicació no fos un èxit. Des d’aquí vull agrair a en Jaume la seva ajuda, ja que ell va ser qui em va donar les idees principals per a desenvolupar aquesta part del treball.; quan ell faci el post sobre aquest tema ja posaré la referència al treball.

La part principal del treball, en contra de les meves expectatives, ha estat la dedicada als blocs, sobretot la que consta de les entrevistes i la recerca d’informació sobre les bitàcoles. Aquesta part no patirà cap canvi, a part de l’ampliació gràcies als posts d’Heràclit i Diògenes. M’agradaria que quan acabi tot el projecte sigui possible publicar-lo a la xarxa, però si no ho aconsegueixo fer (no sóc gaire bona en informàtica)  enviaré una còpia a cada una de les persones que hi ha participat.

Moltes gràcies per tot. Quan realitzi les “crítiques” a cada autor les penjaré aquí a veure què us semblen.

[@more@]

1 comentari

Nozick VI

El marc com a fonament comú utòpic

La utilització del mecanisme de filtre és molt positiva perquè el que es desitja és crear una comunitat on les persones desitgin viure i on escollirien viure voluntàriament.

Tots aquells qui creuen en la seva utopia haurien de defensar la teoria del marc utòpic, perquè ñes una manera real de comprovar si les seves utopies es poden fer realitat i si són les més adequades. Hi ha tres tipus d’utopismes[1] (posicions utòpiques):

               Utopisme imperialista: admet el fet de ficar a cadascú a una pauta de comunitat.

               Utopisme missioner: espera convèncer a tots per viure a una classe de comunitat.

               Utopisme existencial: espera que existeixi una pauta de comunitat que, encara que no sigui universal, permeti a aquells qui ho vulguin viure en comunitat. Són els que més recolzen el marc.

Hi ha dues crítiques que s’apliquen a tots els autors utòpics:

               Volen fer realitat la societat de conformitat amb un pla detallat, formulat amb anticipació i que mai abans s’ha intentat. El seu objecte és una societat perfecta i descriuen una societat estàtica i rígida, sense cap oportunitat de canvi o progrés ni tampoc d’escollir pautes noves per als membres de la societat.

               Els utòpics suposen que la seva societat funcionarà sense que sorgeixin cap tipus de problemes, que les persones i institucions funcionaran com ells prediuen i que les persones no actuaran en motiu de certs interessos.

Una altra corrent persisten del pensament utòpic és la sensació que hi ha algun conjunt de principis suficientment obvis per a ésser acceptat per tots els homes de bona voluntat, suficientment precisos com per a guiar en situacions particulars i complets per a cobrir tots els problemes que sorgiran. Nozick creu que aquests principis no existeixen, per això defensa que l’esfera política no desapareixerà. Per tant, s’ha de recrear algun tipus d’òrgan que s’encarregui de resoldre els diversos conflictes que poden sorgir, com les disputes entre comunitats o el dret de les persones a abandonar la pròpia comunitat.



[1] Aquest és el concepte que utilitza el mateix Nozick per a referir-se a aquestes posicions utòpiques.

[@more@]

Comentaris tancats a Nozick VI

Nozick V

Mecanismes de disseny i mecanismes de filtre

La tercera ruta teòrica es basa en el fet que les persones són complicades, com ho són també les relacions entre elles.

El el cas que es consideressin els arguments d’abans com a equivocats, creuríem que sí existeix una societat perfecta, el problema, però, és com ha de ser aquesta societat. Hi ha dos mètodes que es suggereixen a si mateixos, que són anomenats mecanismes de disseny i mecanismes de filtre.

Els mecanismes de disseny construeixen alguna cosa (o la seva descripció) per algun procediment que no pressuposa essencialment construir descripcions d’altres del seu tipus. El resultat del procés és un objecte: en el cas de les societats, és la descripció d’una ciutat, aconseguida per persones que pensen quina és la millor societat. Després de decidir-ho, s’ocupen de basar-ho tot en aquest model.

Com que l’home és complex, de la mateixa manera que ho són les seves relacions, és molt improbable que, encara que hi hagués una pauta per a la societat, s’hi pogués arribar.

Actualment, no és el mateix intentar descriure una societat perfecta que el fet de fer-ho a l’antiguitat. Tenim disponible un coneixement sobre els resultats d’aplicacions de mecanismes diferents dels mecanismes de disseny, incloent els mecanismes de filtració.

Els mecanismes de filtració suposen un procés que elimina moltes alternatives d’un conjunt gran d’elles. Les dos claus determinants del resultat final són: la naturalesa particular del procés de filtració i la naturalesa particular del conjunt d’alternatives sobre el qual opera. Els processos de filtració són especialment apropiats pels dissenyadors que tenen un coneixement limitat que no coneixen la natura del producte desitjat.

Se suposa que les idees han de ser assajades per veure quins són els seus resultats, però per a aconseguir això es necessiten moltes comunitats que assagin pautes diferents. Això, s’ha de donar el procés de filtració, per tal que al final només quedin aquelles persones que realment desitgen aquest tipus de societat: algunes comunitats patiran canvis, altres desapareixeran, altres es dividiran o es multiplicaran. Cadascuna ha de mantenir l’adhesió dels seus membres (voluntària), sense cap pauta imposada, només hi haurà, però, una pauta a cada comunitat amb la qual han de viure d’acord els individus. Les comunitats, d’aquesta manera, anirien millorant i també millorarien les idees per a la creació de noves comunitats.

Nozick presenta el funcionament del marc per a la utopia, que realitza els avantatges d’un procés de filtració que incorpora certa interacció per tal de millorar el filtre i també els elements que sobreviuen del procés de generació. A més, els elements que no passen el filtre poden tornar a ésser utilitzats en una altra societat amb pocs canvis en la seva organització o estructura.

[@more@]

Comentaris tancats a Nozick V