Ja és aquí

Per cortesia de l'Enric, ja podeu consultar el treball des de Internet. Bé, espero que us sembli bé, si fóssiu tan amables de donar una opinió quan el llegiu o us el mireu us ho agrairia molt ^^

Bé, aquí us el deixo, espero que us agradi! 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Ja és aquí

  1. plleixa diu:

    Natàlia: Gràcies per permetre’m d’aprendre una mica més llegint el teu treball de recerca. En quant li hagi donat un cop d’ull (o dos¡) te’n faig cinc cèntims, però així per sobre (crec que no sóc l’únic en dir-t’ho) està molt bé.

    Salutacions cordials.

  2. Natàlia diu:

    A veure, Albert, anem a pams. Per començar, Internet només em va ser útil per a la part dels blogs i Internet, tota la resta la vaig haver de consultar a llibres i més llibres, sobretot la classificació de les utopies, ja que vaig haver de llegir totes les obres esmentades, a més, també faig fer ús d’alguns treballs penjats a Internet, això sí.
    Sobre la utopia que mou el món, que per a tu és l’amor, primer ens hauríem de plantejar si l’amor és una utopia, jo diria que només ho seria un amor ideal, a més, dubto que només sigui l’amor allò que mou els homes, més aviat diria que és la recerca de la felicitat. Quant a les utopies individuals, va ser un tema que vaig tractar a la presentació oral, serien les utopies que ara fomenta l’ideal liberal-capitalista, aquelles que ens empenyen a complir els nostres somnis, és a dir, a crear una vida ideal que vulguem fer realitat en un futur, crec que compleix els mateixos aspectes que els utopies socials, com per exemple que serveixen de model o de guia però que mai ens les podem plantejar com a totalment assolibles.
    Les utopies del món científic, la raó, etc.. també formen part de la resta d’utopies socials, què representa la utopia de Rousseau sinó una defensa de la raó, i la de Marx, no volia millorar la situació social i econòmica dels treballadors? La felicitat es pot considerar una utopia, tot i que jo considero que és perfectament abastable, tot i que sí que és veritat que hi ha certes persones que l’interpreten com un somni que perseguiran durant tota la seva vida i que potser mai arribaran a conèixer totalment.
    Els blogs i Internet poden ser una utopia com a somnis de l’home fets realitat, són un progrés més, com ja ho van ser les diverses revolucions socials, que també implicaven cert compliment de pensaments utòpics. Crec que succeeix el mateix amb les revolucions científiques, fan realitats somnis que es consideraven impossibles tot i que ara només les entenem com una part més de la realitat on vivim. Sobre la intel•ligència col•lectiva, potser sí que sempre ha existit, però suposo que coincidiràs amb mi al veure que mai havia estat tan fàcil pertànyer a una comunitat intel•lectual, abans, aquesta posició només la podien arribar a tenir grans erudits o entesos sobre el tema, ara en canvi, a llocs com aquest blog em trobo jo, una simple alumna de Batxillerat, compartint els meus pensaments amb professors de Filosofia, estudiants d’Universitat, etc… cosa que abans era difícil d’imaginar.
    Espero haver respost a totes les preguntes! M’ha agradat molt la teva participació, si tens blog t’agrairia que deixessis un link per poder-lo visitar. A reveure!

Els comentaris estan tancats.