Crítica a Rousseau

    Gràcies a l’obra de Jean-Jacques Rousseau es va aconseguir implantar el règim democràtic a gran part d’Europa i després es va anar estenent a la resta de països. Aquest és un cas d’una utopia que ha aconseguit millorar la situació de la societat i s’ha estès a gran part del món. Tot i això les seves idees no han portat pas a l’establiment d’un model utòpic que acomplís tots els desitjos dels idearis de la Il·lustració. Encara que la democràcia s’avé amb els ideals de llibertat i igualtat, la seva implantació no és sempre sinònim del compliment d’aquests ideals. En molts casos la democràcia no és capaç de representar la sobirania de cada individu de què parlava Rousseau, i això es pot veure cada cop d’una forma més clara en els elevats índexs d’abstenció.

                Rousseau sempre va tenir en compte que l’individu a la societat mira abans pel seu bé que pel bé comú del poble, és per això que creia que la sobirania havia d’ésser de tot el poble, perquè la suma de tots els “desitjos individuals” portaria a un “desig comú” que fos bo per a la majoria. D’aquesta manera, Rousseau cau en el que més tard Tocqueville va anomenar tirania de la majoria, ja que una idea defensada per la majoria del grup seria acceptada, deixant de banda les minories, que no tenen gaire importància en un sistema democràtic com el de Rousseau.

 

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.